(157) Emocions de tots colors

Les postes de sol d’hivern se succeeixen, precioses i intenses, i deixen la muntanya del Tibidabo tenyida de taronja i vermell, reflex perfecte del rastre de les meves emocions, tan intenses com contradictòries. Digues al captard que es vesteixi de vellut i se’n vagi a poc a poc, deixant rere seu el rastre subtil de les hores viscudes sobre el perfil de la ciutat que…

Més

(156) El curs de la vida

Explico a la Laia i a l’Alba que he conegut a l’Andreu amb les galtes plenes de llàgrimes. El cap i el cor no es posen d’acord. Em sento culpable de fer alguna cosa malament, de trair en Santi. “No cal que prenguis cap decisió ara. Viu al dia, dóna’t temps i ja aniràs veient com et sents”. A vegades les dreceres són temptadores, però…

Més