(102) Miratge o realitat?

El dilluns, quan em llevo, estic tan cansada i em fan tant mal els peus, que penso que tot el que ha passat deu ser veritat i no pas un miratge. La Kathella m’espera al Glacier perquè n’hi expliqui tots els detalls. “Essaouira t’estima” em diu, “estic molt contenta d’haver viscut tot el que has fet aquí. Crec que la teva vida ha canviat per sempre”.

Aquí la vida neix
una mica cada dia.
Amb un nou rostre,
llum
i veu.
Només una mica
cada dia,
però és vida
i neix.