(103) Essaouira m’estima?

“Essaouira m’estima?” Em repeteixo les paraules de la Kathella i penso que potser si. La ciutat m’ha portat en molts moments el que he necessitat, a vegades persones, a vegades fets, i m’ha donat la confiança per tornar a somniar de nou, encara que sigui amb timidesa i una mica de por.

Murmuris
de nous somnis
arriben de lluny,
camí del mar.

Els escolto de reüll,
poruga, encara,
de mirar-los
i tenir-los a les mans.