M’agradaria que el “vinc d’on vinc” no pesés tant. “…fem que, cada any que passa, el pes del nostre equipatge alleugeri i la nostra consciència esdevingui més àmplia”, diu la cita que m’envia en Jordi arrel d’una cadena d’intercanvi poètic. Repasso l’equipatge de la meva vida, que m’ha fet tal com sóc. Els dies feliços i els dies tristos, i tota la gent que m’hi ha acompanyat.

A la cistella dels dies de mercat
miro els fruits que han madurat
al sol de la meva vida.

Cireres rialleres de primavera,
préssecs feliços d’estiu,
magranes tristes de tardor,
taronges valentes d’hivern.

Madurada amb perseverança
i recollida amb passos petits,
la meva collita sempre va amb mi.