Per celebrar-ho ens apropem al petit restaurant d’en Jalil. Normalment obre al migdia, però com que estem en Ramadan hem d’esperar a les 8 del vespre. Ens prepara un ftour (“l’esmorzar” que trenca el desdejuni) amb harira (sopa tradicional marroquina) i sardines fregides, però avui en Hamid ha portat restes d’altres peixos directes del port i les comparteix amb nosaltres. Em sembla l’esmorzar més deliciós que he menjat mai. Qui m’havia de dir que un dia esmorzaria quan es fes de nit… Qui m’havia de dir que canviaren tantes coses a la meva vida…

El cus-cus era boníssim,
però ara trobo deliciosa la tagine.
Em delia per l’escalfor de la harira,
però ara prefereixo la bisara.
Per esmorzar era perfecta la harsha,
però ara compro sempre msaman.

Rentant-me les dents em veig al mirall.
No us penso dir si m’agrado més ara o abans.