“Perquè Essaouira?”, m’han demanat moltes vegades amb sorpresa. “Vaig arribar seguint una senyal”, explico sempre; la imatge de la ciutat se’m va aparèixer amb nitidesa un dia de juny de 2015, just acabada de prendre la decisió d’iniciar el meu any sabàtic i encara amb mil dubtes de com començar a obrir aquella petita finestra que em cridava.ç

Sóc aquí per atzar,
tan sols per una imatge
vista mentre caminava
per la meva antiga ciutat.

Vaig arribar casualment,
però és com si ella i jo
hàgim estat esperant-nos
tot aquest temps.