La ciutat em va cridar a la seva manera, i no m’ha deixat marxar en tots aquests vuit mesos. Els mil plans que he fet per viatjar i descobrir nous llocs del Marroc, no han tirat quasi mai endavant. N’hem fet broma moltes vegades amb la Idoia: “Essaouira m’ha segrestat!”…. i ara vull creure que durant tot aquest temps d’alts i baixos, m’ha anat ensenyant un nou camí per tirar endavant.

T’AIXEQUES i caus…
T’AIXEQUES i caus…
T’AIXEQUES i caus…

Fins el dia en què,
de sobte,
la vela s’infla
i el vent
se t’emporta
a navegar.