El dia 25 de juny a les 9 del matí sona l’horloge. És hora d’anar-me’n. Són instants on no sóc en cap dels meus dos mons, i en tots dos alhora. El Marroc i Catalunya s’entrellacen i es converteixen en un espai inconcret on només perduren les meves vivències.

El dia d’aquí encara dorm.
No em vol veure marxar.

El d’allà s’ha llevat d’hora.
Fa temps que m’espera.

Sona l’horloge.

Hora frontera
entre dos mons.

Últim avís
que només escolto jo.