M’agrada anar a rebre el sol de bon matí a l’espigó de la Platja de la Barceloneta, quan aquesta encara està pràcticament deserta. Amb tot, sempre hi ha algú que també vol immortalitzar aquest moment màgic que em retorna a les passejades pel mar d’Essaouira.

Tornar és que aquest mar
em recordi un altre mar,
aquesta platja,
una altra platja,
aquest vent,
un altre vent.

Tornar és
una mica
de nostàlgia
i, sense adonar-me’n,
ser aquí i allà,
una mica.