(137) La por

Hi ha dies fantàstics, en els que em sento feliç i en pau i que voldria immortalitzar per sempre. I de sobte, dies tempestuosos, terribles i angoixants, on la por a tot el que pugui venir retorna sense cap motiu aparent.

Tinc por de tots i cada un
d’aquells segons terribles
que et canvien la vida
i que encara han de venir.

Por a moments punyents
que la meva ment inventa
i que no se quin nom tenen
ni si mai arribaran.