Durant el mes de novembre l’edició de la Finestra poètica a Essaouira va prenent forma. I a mesura que se n’apropa la presentació, tinc una idea; demano a en Joan si em pot ajudar a preparar una posada en escena dels poemes que sigui bonica i especial i trenqui amb el format dels actes convencionals.

A principis de novembre comença un mes i mig d’assajos amb ell i en Quim, però mentrestant continuo escrivint i dibuixant. Sempre al costat del mar.

Cada matí
m’arribo fins al mar
i recullo,
sota els còdols
que reposen a la sorra,
cada un dels petits versos
que, trapella,
ell mateix m’hi ha amagat.