(155) Obrir el cor

Quantes vegades m’he demanat si podré tornar a obrir el meu cor? L’Andreu em truca per quedar per dinar. No el contesto. M’envia un missatge però no sé què dir-li. Preferiria no haver-lo conegut. Em demana si estic bé i em pica l’ullet. Estic confosa. No sé què fer. No el vull veure més, em molesta que m’escrigui, però m’agrada estar amb ell.

M’he demanat
tantes vegades
si tornar a estimar
deu ser possible.

I has arribat tu,
dient-me paraules
que no vull escoltar,
per massa  boniques.

Però em giro
i hi ets.
Em torno a girar,
i encara hi ets.

Amb la il·lusió als ulls,
el sí als llavis
i, a les mans,
tot el teu univers.