(156) El curs de la vida

Explico a la Laia i a l’Alba que he conegut a l’Andreu amb les galtes plenes de llàgrimes. El cap i el cor no es posen d’acord. Em sento culpable de fer alguna cosa malament, de trair en Santi. “No cal que prenguis cap decisió ara. Viu al dia, dóna’t temps i ja aniràs veient com et sents”.

A vegades
les dreceres
són temptadores,
però et poden portar
a llocs equivocats
i que et perdis
el millor del trajecte.

Més val tenir paciència,
deixar que l’aigua
segueixi el curs
que t’he marcat
i arribi al seu destí
gaudint de l’aventura
i sense presses.