Els poemes que la Montse m’envia de tant en tant d’alguns poetes catalans m’agraden moltíssim; Francesc Garriga Barata, Josep Carner, Pilar Cabot, Joan Margarit, Valentí Parcerisa, Montserrat Abelló, Anna Dodas, Carles Duarte, Joan Vergés, Miquel Martí Pol o Lluis Solà es converteixen en una altra font d’inspiració a Essaouira. En la seva poesia hi llegeixo les meves emocions i vivències i m’arriben imatges que, el mateix dia o l’endemà, es tornen alguna cosa més…

Si fos només el temps el que ens despulla
el gest i la mirada…
però són les pors,
la solitud, les absències, el dol
i les gràvides ombres que ens comminen
desitjos i esperances.
Si fos només el temps el que ens despulla…
Si fóssim com un arbre a la tardor…

(Pilar Cabot)

Avui fa trenta nits que vaig marxar
esperant que cada fulla caiguda
d’aquest calendari de tardor,
em despulli una mica
fins quedar nua
de tristesa,
angoixa
i dolor.

(Noemí Morral)

Gràcies Montse, gràcies Pilar.