(38) La tempesta es torna melodia

 

“Tempesta al lluny, es torna melodia”, diu Carner. I en la distància, a Essaouira el dolor es torna poesia i dibuix, i em dóna un nou estímul i motivació per tirar endavant. Les paraules i els colors es converteixen en el millor company de viatge i sento que m’allunyen una mica de la tristesa. Amb tot, desitjaria que no haguessin hagut d’aparèixer mai.

Si és el dolor qui em porta
fils de paraules belles,
voldria que tornessin
al calaix dels mals endreços,
però tenir-te al meu costat.
Neixes, creixes i somrius,
i quan sembla que ho tens tot,
el destí obre el calaix.