Torno a Essaouira el dia 27 de desembre i m’hi acompanya la Gemma. Només baixar de l’autobús em retornen les olors d’aquest país. Olors com la del port, que s’intueixen darrera la foto que la Jess va tirar en la seva visita llampec i que em diu que presentarà al B-Travel. Olors com la de la menta, o la del pa acabat de fer,… que a Essaouira se senten tant intenses i em distreuen d’altres pensaments.

 
Pensaria en tu,
però el matí
fa olor de pa
i revifa.
Pensaria en ells,
però el migdia fa olor de pebre
i pica.
Pensaria en mi,
però la tarda fa olor de menta
i encisa.
Pensaria, pensaria….
però el vespre arriba
i ja no és temps per pensar.