“És com si aquí les hores del rellotge caminessin més lentes… o tinguessin molts més minuts i segons”. Des del primer dia que tinc aquesta sensació. Seure i sentir com passa el temps… deixar de córrer darrera la vida… obrir un espai perquè aquesta flueixi sola…. per primera vegada, després de tants anys.

Aquí, el temps
és mandrós,
camina lent.
M’agrada escoltar
la seva remor agradable.
A vegades és tan suau
que quasi no se sent
i sembla que ni passa.
Que bé, poder escoltar el temps.