Aquests dies camino a poc a poc instintivament. Altres dies, en canvi, em trobo anant a un ritme que multiplica almenys per deu el dels altres vianants, que ni veig i que deuen pensar on coi vaig si aquí hi ha sempre temps per tot! Hàbits que encara costa canviar… Deures que la Mercè i en Ray em recorden que he de fer abans de tornar-se’n a Catalunya.

Caminar a poc a poc,
comptar totes les onades,
seguir el vol d’una gavina,
sentir el cant del minaret,
buscar pedres que són cors,
tornar a casa sense presses,
seure en un banc a no fer res.