Els dos Hassans em parlen de filòsofs àrabs quan sortim de la classe de francès; la Naima està preocupada pel futur professional dels seus dos fills; en Samad busca recursos per les cooperatives de dones que hi ha la regió mentre els ensenya a dibuixar; quan el vent li permet, en Miloud s’enfila a la barca i surt a pescar… Tots es barallen amb una vida plena d’incerteses i esperen que arribin moments millors.

No deixis que m’enfonsi
en aquest mar de dubtes,
pàtria d’una guerra
sense naus.

Fes que suri
en aquesta aigua convulsa,
fins que arribi a terra ferma
i pugui descansar.

.