La Ia em fa veure que explico totes aquestes històries d’Essaouira “com si res, com qui no vol la cosa, com si fos el més normal del món… però jo trobo que estàs vivint moments molt extraordinaris, creixent, descobrint persones i llocs diferents, i que quan te’ls miris de cua d’ull n’estaràs molt orgullosa!”. Potser si que té raó.

Vine lleugera d’equipatge,
que sortim cap al desconegut.

Ens guiaran estrelles
que empaiten la nit.

Creuarem rierols
que corren cap al mar.

Ens acompanyaran ocells
que busquen el vent.

Ens protegiran arbres
que creixen cap al sol.

Pedalarem per camins
que porten a la vida.

Vine lleugera d’equipatge.
Sortim cap al desconegut.