La Laia em demana que no pari d’escriure i de compartir aquesta descoberta “deixa que tot això que portes a dintre surti, és bo per tu i també per mi, perquè em fa pensar i m’ajuda a avançar.” “Avançar…” em repeteixo…”per què hi ha tantes coses que no ens deixen avançar?”

Quantes són les cordes
que no deixen avançar?

Quanta la pols
que no deixa veure?

Quants els sorolls
que no deixen sentir?

Quan serà el moment de sortir
a la nova mar que espera?

Quan?