“Les paraules dels poemes (…) no et deixen ni dormir”. Des de que ha arribat la creativitat han desaparegut moltes hores de son. Em desperto cada dia després de 4 o 5 hores d’haver aclucat els ulls. No em puc creure que la primera vegada a la vida que podria dormir fins que el cor em digués prou, no hi hagi manera de fer-ho. Medito, respiro, compto ovelles, canto Muntanyes del Canigó… Res de res!!! La Laila em fa mil recomanacions d’herbes i infusions, però no n’hi ha cap que funcioni.