La Laila només sap quatre paraules de francès i jo quatre paraules d’àrab. “És la primera vegada que estic tant temps amb una persona amb qui quasi no puc parlar i m’adono que els silencis i el llenguatge no verbal expressen moltíssim i donen certesa”. Compartir i comunicar-se sense haver de dir res. Experimentar-ho és un regal.

En una escala
d’un carrer
d’una ciutat
que no és la nostra,
però que juntes
hem començat a estimar,
el destí ens ha regalat
un lligam entre dos mons
llunyans i diferents,
on les paraules arriben
a través del silenci.