Dies tristos a Catalunya Tanco el recull poc abans de tornar a Catalunya per segona vegada, el 5 de març, i l’11 en Josep ens deixa. L’emfisema pulmonar havia empitjorat molt des del mes de gener, però “és com si m’hagués estat esperant per anar-se’n”… Són dies tristos, també a les pàgines de Tagore.

“El meu jorn és acabat, i sóc com una barca que escolta, de la platja estant, la música i la dansa del mar al capvespre”.

Bon viatge Josep.