Al Temple Romà ens emocionem amb la restrospectiva d’en Xesco, el pare de l’Anna, el fotògraf de la llum. Llum que tan bé captava amb el seu objectiu i que enyoro aquests dies grisos a Vic. Llum que espero retrobar aviat, de bon matí, a la meva altra ciutat.

Ella és sempre la primera d’arribar…
m’agrada que sigui tan matinera.
Quan la sento entrar preparo gena d’or
i per les metxes, busco el millor coure.

El meu traç dibuixa camins de llum
que empaiten ombres fugisseres.
Ella m’explica històries secretes
que ha vist aquests dies pel món.

La miro amb tendresa quan surt.
Estic contenta,
la cabellera és preciosa.
Avui enlluernarà.