La Ia em fa veure que explico totes aquestes històries d’Essaouira “com si res, com qui no vol la cosa, com si fos el més normal del món… però jo trobo que estàs vivint moments…
(75) Decideixo que fa un dia fantàstic
Però de sobte decideixo que fa un dia fantàstic i, ves per on, tot torna a tenir el color blanc i lluminós d’aquesta ciutat, encara que plogui a bots i a barrals. Ves per on!…
(73) La foscor encara em visita
El Chi kung i la respiració m’ajuden a relaxar-me. Cada dia em trobo una mica millor, però encara hi ha moments difícils en els que l’angoixa em visita de nou i la serenitat m’abandona molt més…
(72) N’hi ha que tenen sort
Alentir la ment…. Viure el present… De camí cap a casa em demano si realment deu ser possible, i envejo els gats de la ciutat que fan mandres i em transmeten la seva pau, simple…
(71) La ment és punyetera
I és que.. renoi!… la ment és punyetera! La senyoreta no hi ha manera que descansi! Sempre tramant-ne alguna… Sempre fent de les seves… Arriben senyals de fum. L’incendi que es va endur les nostres…
(69) L’altre món d’Essaouira
En Theo, anglès, composa la música del seu nou disc; La Maja, polonesa, prepara una instal·lació sobre la interculutarlitat a Dar Souiri*; En Daniel G., francès, consolida les vendes dels seus quadres de plomes; En…
(68) El món d’Essaouira
Els dos Hassans em parlen de filòsofs àrabs quan sortim de la classe de francès; la Naima està preocupada pel futur professional dels seus dos fills; en Samad busca recursos per les cooperatives de dones…
(66) Deures per fer
Aquests dies camino a poc a poc instintivament. Altres dies, en canvi, em trobo anant a un ritme que multiplica almenys per deu el dels altres vianants, que ni veig i que deuen pensar on…
(65) Passejar sense anar enlloc
De tant en tant em trobo passejant sense anar enlloc en concret. Són dies en els que estic bé. Els sentits estan més desperts i encuriosits i descobreixen petits racons que encara no havia vist,…