La Brigitte i en Tchi són un dels meus puntals aquests mesos. Durant una de les nostres sessions a la terrassa d’un riad prop de casa, en Tchi m’assegura que poc a poc el Chi…
(69) L’altre món d’Essaouira
En Theo, anglès, composa la música del seu nou disc; La Maja, polonesa, prepara una instal·lació sobre la interculutarlitat a Dar Souiri*; En Daniel G., francès, consolida les vendes dels seus quadres de plomes; En…
(68) El món d’Essaouira
Els dos Hassans em parlen de filòsofs àrabs quan sortim de la classe de francès; la Naima està preocupada pel futur professional dels seus dos fills; en Samad busca recursos per les cooperatives de dones…
(67) Cares noves
I tot passa mentre “cada dia apareixen cares noves que entren en el meu món i l’enriqueixen una mica. Gent autòctona, però també gent arribada d’altres països, interessant, oberta a ampliar els seus horitzons i…
(66) Deures per fer
Aquests dies camino a poc a poc instintivament. Altres dies, en canvi, em trobo anant a un ritme que multiplica almenys per deu el dels altres vianants, que ni veig i que deuen pensar on…
(65) Passejar sense anar enlloc
De tant en tant em trobo passejant sense anar enlloc en concret. Són dies en els que estic bé. Els sentits estan més desperts i encuriosits i descobreixen petits racons que encara no havia vist,…
(64) A Essaouira, pocs ulls sense rostre
El vestit tradicional de les dones d’Essaouira, el Mal hafe o Hayk, cobreix el rostre, però actualment el vestit amb el que passegen la gran majoria d’elles pels carrers de la ciutat és la Jalaba,…
(63) Medina plena de meravelles
Les portes de la muralla, anomenades Bab, condueixen al món màgic de la medina, que és patrimoni de la humanitat. Viure-hi m’agrada molt. Sortir de casa i xafardejar tots els petits tallers i comerços, i…
(62) Els colors es deixen anar
Escric a la platja i dibuixo a casa. I poc a poc veig com els pastels van agafant una mica més de precisió i detall sense perdre la seva espontaneïtat. Fins i tot m’atreveixo a…