La trucada de la mare per demanar-me si ja he arribat i com ha anat el viatge, trenca aquest silenci que em segueix per tota la casa i fa present l’absència amb tota la seva…
(123) Tornar a casa
El dia 25 de juny de 2016 torno a casa definitivament, després dels vuit mesos tant intensos viscuts a Essaouira. Els paisatges que m’han acompanyat durant tants anys de la meva vida em donen la…
(122) Acabar per començar
Acabar per començar. Marxar per arribar. Tancar per obrir. Sortir per entrar. Deixar per tenir. Caminar per tornar a existir. Fi
(121) Hora frontera entre dos mons
El dia 25 de juny a les 9 del matí sona l’horloge. És hora d’anar-me’n. Són instants on no sóc en cap dels meus dos mons, i en tots dos alhora. El Marroc i Catalunya…
(120) Adéu a l’amiga inseparable
Però no puc marxar sense acomiadar-me de la meva amiga més inseparable, que tant m’ha acompanyat des del primer dia a Essaouira. M’emporto per sempre, a la retina i a l’ànima, la seva bellesa i…
(119) Maleta plena de regals
Torno a casa fascinada per la ciutat i la gent que hi he trobat, i seguint ara el senyal que em porta a Catalunya a pair tot el que he viscut. Torno amb una maleta…
(118) Essaouira m’ha segrestat
La ciutat em va cridar a la seva manera, i no m’ha deixat marxar en tots aquests vuit mesos. Els mil plans que he fet per viatjar i descobrir nous llocs del Marroc, no han…
(117) Seguint una senyal
“Perquè Essaouira?”, m’han demanat moltes vegades amb sorpresa. “Vaig arribar seguint una senyal”, explico sempre; la imatge de la ciutat se’m va aparèixer amb nitidesa un dia de juny de 2015, just acabada de prendre…
(114) Celebració
Per celebrar-ho ens apropem al petit restaurant d’en Jalil. Normalment obre al migdia, però com que estem en Ramadan hem d’esperar a les 8 del vespre. Ens prepara un ftour (“l’esmorzar” que trenca el desdejuni)…