(52) La llum i el mar

Si la llum és preciosa i t’embolcalla, en molts moments de les meves caminades matinals tinc la sensació que el mar em parla. Més d’una vegada, m’aturo, me’l miro, li envio un missatge i una onada arriba amb més força que les altres fins els meus peus.

Amb la marea alta
el mar s’ha esmunyit
per la porta de casa.

Diu que quan el miro, ell em mira.
Que quan li parlo, ell em parla.
I que quan el toco, ell em toca.

Tot refrescant-me els peus,
el mar m’ha fet saber
que no estic sola.