(46) Mil futurs

S’apropa el cap d’any. Sóc a Essaouira però el cor és a Catalunya.  El vent em troba pensant en totes les persones que estimo i que sempre em fan costat, i em regala un poema i un dibuix per totes elles.

Avui els vents
porten núvols
que dibuixen
mil futurs.

Em diuen que esculli
i jo que escullin ells,
però, sobretot,
que hi siguis tu.