(128) Plou

Però la Victòria, la mare d’en Santi, ens deixa, i els dies continuen grisos i plujosos dins meu i de tota la família, malgrat la llum tan intensa del mes de juliol. Sovint plou sobre mullat i jo estic xopa.

(127) Refugi

En aquests moments difícils, les paraules i els colors tornen a convertir-se en el meu refugi; un refugi on hi evoco totes les meves emocions per, després, obrir-ne la porta i deixar-les anar ben lluny. Tinc un petit refugi que es diu escriure. Tinc una cambra pròpia que porta per nom dibuixar.