(118) Essaouira m’ha segrestat

La ciutat em va cridar a la seva manera, i no m’ha deixat marxar en tots aquests vuit mesos. Els mil plans que he fet per viatjar i descobrir nous llocs del Marroc, no han tirat quasi mai endavant. N’hem fet broma moltes vegades amb la Idoia: “Essaouira m’ha segrestat!”…. i ara vull creure que durant tot aquest temps d’alts i baixos, m’ha anat ensenyant…

Més

(117) Seguint una senyal

“Perquè Essaouira?”, m’han demanat moltes vegades amb sorpresa. “Vaig arribar seguint una senyal”, explico sempre; la imatge de la ciutat se’m va aparèixer amb nitidesa un dia de juny de 2015, just acabada de prendre la decisió d’iniciar el meu any sabàtic i encara amb mil dubtes de com començar a obrir aquella petita finestra que em cridava.ç Sóc aquí per atzar, tan sols per…

Més

(116) Última sorpresa

Pocs dies abans de tornar a Catalunya encara m’arriba una última sorpresa que no esperava. “Els professors del taller d’improvisació d’un curs que farem al conservatori de Granollers han triat dos dels teus poemes i dibuixos per presentar als alumnes i musicar. Espero que no et sàpiga greu que ho hagi compartit amb ells”. Greu? Tieta Montse, és una notícia fantàstica! Mil melodies em venen…

Més