(72) N’hi ha que tenen sort

Alentir la ment…. Viure el present… De camí cap a casa em demano si realment deu ser possible, i envejo els gats de la ciutat que fan mandres i em transmeten la seva pau, simple i innata. Quina sort que tenen. Vull la pau de les teves tardes. Fent mandres mentre el sol cau. Esperant res, a punt per tot.