(9) La Laila

La Laila és la meva primera veïna. Visc la seva arribada al petit apartament que hi ha sobre el meu com un senyal que em reafirma que estic al lloc on he d’estar; ella també passa un moment difícil a la seva vida i s’instal·la a Essaouira per allunyar-se’n, estar tranquil·la i decidir el proper pas… “Mare meva, sembla el meu clon”, penso. El que…

Més

(8) No puc dormir!

“Les paraules dels poemes (…) no et deixen ni dormir”. Des de que ha arribat la creativitat han desaparegut moltes hores de son. Em desperto cada dia després de 4 o 5 hores d’haver aclucat els ulls. No em puc creure que la primera vegada a la vida que podria dormir fins que el cor em digués prou, no hi hagi manera de fer-ho. Medito,…

Més

(7) Les paraules m’empaiten!

De tornada a casa  assaboreixo l’escalforeta que puja per l’ull de l’escala i faig recompte…. 6 poemes en 2 dies! De nou… “Estic sorpresa”. Tinc la sensació que estic en un lloc màgic on les paraules tenen ales m’empaiten de dia i de nit! Les paraules dels poemes sempre arriben per sorpresa i t’hi pots entrebancar. Obres l’armari i n’hi ha una, a la dutxa…

Més