(6) La inspiració agafa embranzida

L’endemà un altre poema només de llevar-me, i tres més assentades amb la Laila sobre els canons de l’Skala, observant la fúria de les onades en un dia ventós i fred. Les roques dels esculls aguanten l’envit de l’aigua una i altra vegada. Veig els nostres noms en les formes que l’escuma hi deixa gravades, només per uns segons. El mar enrabiat castiga la roca…

Més

(5) El cuscús fa pessigolles

El mateix dia, el segon poema tot fent el meu primer cuscús…. La Laila m’ensenya el procés de cocció que dura tot el matí. Aquí no serveixen els sobrets que tinc a Vic i que només cal bullir un minut! Els grans de sèmola de blat es van coent a poc a poc, sobre el vapor de l’aigua on bullen les verdures i la carn….

Més

(4) SER, NO FER

“SER, NO FER”, m’havia fet escriure l’Esther abans de marxar, amb lletres grans i majúscules, “dóna’t aquesta oportunitat”. “SER I NOMÉS SER” diu el primer poema a Essaouira… deixar que la vida flueixi i tot passi d’una forma més intuïtiva. Caram quin primer poema! Tota una declaració d’intencions que imagino difícil d’aconseguir, però que em mou a intentar canviar la meva forma de viure.