(56) D’Essaouira a Marràqueix per un dia

Del temps a l’hora, del blanc al vermell, del mar a la terra argilosa, d’Essaouira a Marràqueix per un dia. I Marràqueix és Jemaa El Fna, on la vida bull a totes hores. Arribo a l’autobús per tornar-me’n a la ciutat dels alisis esgotada i quasi en estat de xoc! Ha anat d’un pèl que no trepitjo una serp. Dos carruatges, de sobte, m’han barrat…

Més

(55) L’hora i el temps

Aquesta nova sensació que tinc, de sentir que el temps passa més lent, els souiris l’expressen amb una frase molt enginyosa i divertida que repeteixen sovint: vosaltres teniu l’hora i nosaltres el temps. I és que és exactament això. Com m’agrada sentir-la! Diuen que nosaltres tenim l’hora i que ells tenen el temps. Doncs quina creu la nostra i quina sort la d’ells. Per això…

Més

(54) El temps passa més lent

“És com si aquí les hores del rellotge caminessin més lentes… o tinguessin molts més minuts i segons”. Des del primer dia que tinc aquesta sensació. Seure i sentir com passa el temps… deixar de córrer darrera la vida… obrir un espai perquè aquesta flueixi sola…. per primera vegada, després de tants anys. Aquí, el temps és mandrós, camina lent. M’agrada escoltar la seva remor…

Més