(66) Deures per fer

Aquests dies camino a poc a poc instintivament. Altres dies, en canvi, em trobo anant a un ritme que multiplica almenys per deu el dels altres vianants, que ni veig i que deuen pensar on coi vaig si aquí hi ha sempre temps per tot! Hàbits que encara costa canviar… Deures que la Mercè i en Ray em recorden que he de fer abans de…

Més

(65) Passejar sense anar enlloc

De tant en tant em trobo passejant sense anar enlloc en concret. Són dies en els que estic bé. Els sentits estan més desperts i encuriosits i descobreixen petits racons que encara no havia vist, tot i haver-hi passat mil vegades per davant. No sé ben bé perquè, ho trobo tot més bonic. Avui la medina em somriu i la trobo més bella que mai,…

Més

(64) A Essaouira, pocs ulls sense rostre

El vestit tradicional de les dones d’Essaouira, el Mal hafe o Hayk, cobreix el rostre, però actualment el vestit amb el que passegen la gran majoria d’elles pels carrers de la ciutat és la Jalaba, que porten amb una gràcia innata… i tant ridícula que m’hi sento jo sempre que me l’he provat!