(53) La llum, el mar i el vent

I finalment el vent. “Essaouira, la ciutat dels alisis”, Essaouira, on el vent bufa constantment. Li demano sovint que s’emporti les coses inútils del passat i del present ben lluny, l’angoixa, la tristesa… I crec que, poc a poc, “chouia chouia”, ho va fent. Qui sóc, d’on vinc o què he fet no té cap importància en aquesta terra on els vents emboliquen els passats…

Més

(52) La llum i el mar

Si la llum és preciosa i t’embolcalla, en molts moments de les meves caminades matinals tinc la sensació que el mar em parla. Més d’una vegada, m’aturo, me’l miro, li envio un missatge i una onada arriba amb més força que les altres fins els meus peus. Amb la marea alta el mar s’ha esmunyit per la porta de casa. Diu que quan el miro,…

Més