(62) Els colors es deixen anar

Escric a la platja i dibuixo a casa. I poc a poc veig com els pastels van agafant una mica més de precisió i detall sense perdre la seva espontaneïtat. Fins i tot m’atreveixo a fer la Plaça Moulay Hassan, icona de la ciutat i indret predilecte dels souiris d’arrel i d’adopció, o la porta de la muralla “Bab Doubkala” amb bus i taxi inclosos!

(61) Resseguir els records

“…els galops dels meus records”… records que tornen a Essaouira i que voldria resseguir amb la meva paleta de colors. A les parets del nostre món, hem escrit dies feliços que m’agrada resseguir. A vegades amb colors que conviden somriures, a vegades amb silencis que ofeguen el plor, repinto els dies feliços a les parets del nostre món.

(60) Les platges d’Essaouira

Aquí les platges són aaaaamples, llargueeeeeees i útils per tot; llocs d’inspiració, camps de futbol, pistes d’atletisme, carreteres pels quads, passeig de camells i cavalls… Però també refugi pels enamorats, i llocs de pau per asseure’s i deixar fluir els records al captard. Com a la platja on llauren les teves potes fins tarda enllà, sento retronar a la pell els galops dels meus records.