you searched for

(183) Cosint somnis

He embastat nous somnis en l’aire, sorgits del no-res. Avui els cuso ferms a terra i els faig meus per sempre més. Del llibre Tornar

(181) Perdrera

Ets pedra, però estic segura que els ocells deixen de cantar quan et veuen; el vent, de murmurar; els núvols, de plorar. Ets pedra, però que bella! Del llibre Tornar