Poesia
I quan l’estiu acaba decideixo que tornaré a prop del mar, aquesta vegada al barri de la Barceloneta, molt més a prop de casa. Sento que la vida es torna a llevar. No hi ha matí que no surti el sol, que no canti el gall, que no piulin els ocells, que no miolin els gats… Passi el que passi, no hi ha matí que la…
Aquests racons de Vic, però sobretot de Roda, em recorden moments feliços viscuts, que a vegades em porten somriures, a vegades llàgrimes. Tot aquest temps que revisc a les nostres imatges, vam saber mirar, sense enyorança els moments feliços viscuts. Tot aquest temps que porto impregnat a l’ànima, vam saber inventar-ne de nous cada vegada. Que feliços que vam ser tot aquest temps…
Mica en mica, reprenc el costum que vaig iniciar a Essaouira de passejar a primera o última hora del dia, ara però, per la meva ciutat natal. Són moments especials, d’introspecció i descobertes que no hauria imaginat. És quan acaba o comença el dia que m’agrada passejar pels carrers que tan conec i descobrir colors i figures, dins meu, que no havia vist mai.