(121) Hora frontera entre dos mons

El dia 25 de juny a les 9 del matí sona l’horloge. És hora d’anar-me’n. Són instants on no sóc en cap dels meus dos mons, i en tots dos alhora. El Marroc i Catalunya s’entrellacen i es converteixen en un espai inconcret on només perduren les meves vivències. El dia d’aquí encara dorm. No em vol veure marxar. El d’allà s’ha llevat d’hora. Fa…

Més

(120) Adéu a l’amiga inseparable

Però no puc marxar sense acomiadar-me de la meva amiga més inseparable, que tant m’ha acompanyat des del primer dia a Essaouira. M’emporto per sempre, a la retina i a l’ànima, la seva bellesa i generositat. À Bientôt! Cada tarda vinc a acomiadar-me a la nostra platja i em parles des de l’horitzó. Ahir menjaves maduixes quan vaig arribar. Avui la llimona t’ha deixat les…

Més