Torno a casa fascinada per la ciutat i la gent que hi he trobat, i seguint ara el senyal que em porta a Catalunya a pair tot el que he viscut. Torno amb una maleta plena de regals; els nous amics, el dibuix, la poesia, la fenêtre poétique,…. Regals que sorgeixen d’aquesta nova veu que sembla que no vulgui renunciar a ser escoltada. Surto, i…
(118) Essaouira m’ha segrestat
La ciutat em va cridar a la seva manera, i no m’ha deixat marxar en tots aquests vuit mesos. Els mil plans que he fet per viatjar i descobrir nous llocs del Marroc, no han tirat quasi mai endavant. N’hem fet broma moltes vegades amb la Idoia: “Essaouira m’ha segrestat!”…. i ara vull creure que durant tot aquest temps d’alts i baixos, m’ha anat ensenyant…
(117) Seguint una senyal
“Perquè Essaouira?”, m’han demanat moltes vegades amb sorpresa. “Vaig arribar seguint una senyal”, explico sempre; la imatge de la ciutat se’m va aparèixer amb nitidesa un dia de juny de 2015, just acabada de prendre la decisió d’iniciar el meu any sabàtic i encara amb mil dubtes de com començar a obrir aquella petita finestra que em cridava.ç Sóc aquí per atzar, tan sols per…