Poesia
M’agradaria que el “vinc d’on vinc” no pesés tant. “…fem que, cada any que passa, el pes del nostre equipatge alleugeri i la nostra consciència esdevingui més àmplia”, diu la cita que m’envia en Jordi arrel d’una cadena d’intercanvi poètic. Repasso l’equipatge de la meva vida, que m’ha fet tal com sóc. Els dies feliços i els dies tristos, i tota la gent que m’hi ha…
I és que des de Nadal faig vida en un petit apartament que hi ha a sobre el “Restaurant des Rêves”. Del Hammam “Relaxació Marroquina” del Carrer Mohamed Al Qorri, he passat al Restaurant “dels somnis” de l’Avinguda Sidi Mohamed B. Abdellah. Relaxació i somnis. Millors localitzacions no hauria pogut escollir! Però tornar a somniar no és fàcil. Perquè vinc d’on vinc. Vinc d’on vinc,…
“Essaouira m’estima?” Em repeteixo les paraules de la Kathella i penso que potser si. La ciutat m’ha portat en molts moments el que he necessitat, a vegades persones, a vegades fets, i m’ha donat la confiança per tornar a somniar de nou, encara que sigui amb timidesa i una mica de por. Murmuris de nous somnis arriben de lluny, camí del mar. Els escolto de…