(4) SER, NO FER

SER, NO FER”, m’havia fet escriure l’Esther abans de marxar, amb lletres grans i majúscules, “dóna’t aquesta oportunitat”. “SER I NOMÉS SER” diu el primer poema a Essaouira… deixar que la vida flueixi i tot passi d’una forma més intuïtiva. Caram quin primer poema! Tota una declaració d’intencions que imagino difícil d’aconseguir, però que em mou a intentar canviar la meva forma de viure.