La trucada de la mare per demanar-me si ja he arribat i com ha anat el viatge, trenca aquest silenci que em segueix per tota la casa i fa present l’absència amb tota la seva…
(123) Tornar a casa
El dia 25 de juny de 2016 torno a casa definitivament, després dels vuit mesos tant intensos viscuts a Essaouira. Els paisatges que m’han acompanyat durant tants anys de la meva vida em donen la…
(121) Hora frontera entre dos mons
El dia 25 de juny a les 9 del matí sona l’horloge. És hora d’anar-me’n. Són instants on no sóc en cap dels meus dos mons, i en tots dos alhora. El Marroc i Catalunya…
(120) Adéu a l’amiga inseparable
Però no puc marxar sense acomiadar-me de la meva amiga més inseparable, que tant m’ha acompanyat des del primer dia a Essaouira. M’emporto per sempre, a la retina i a l’ànima, la seva bellesa i…
(118) Essaouira m’ha segrestat
La ciutat em va cridar a la seva manera, i no m’ha deixat marxar en tots aquests vuit mesos. Els mil plans que he fet per viatjar i descobrir nous llocs del Marroc, no han…
(111) Cita important
Però abans de tornar al Marroc tinc una cita important: l’Eulàlia m’ha posat en contacte amb en Jaume d’Edicions de l’Albí! Si tot va bé, abans de Nadal sortirà publicat, en la seva col·lecció de…
(107) Imagino…
Les aspes dels molins de vent de l’estació de Sidi Kaouki es mouen amb parsimònia el dia que caminem amb la Wafa per la platja fins a aquesta petita ciutat costanera del sud d’Essaouira. 5…
(106) Llum, càmera, acció!
Amor, desig, enyor, tristesa…. han format part del camí recorregut fins ara. Configuren les escenes de la roda d’una vida viscuda intensament. La pel·lícula es continua gravant, ara a Essaouira. La claqueta de cada dia…
(105) El meu equipatge
M’agradaria que el “vinc d’on vinc” no pesés tant. “…fem que, cada any que passa, el pes del nostre equipatge alleugeri i la nostra consciència esdevingui més àmplia”, diu la cita que m’envia en Jordi…