(103) Essaouira m’estima?

“Essaouira m’estima?” Em repeteixo les paraules de la Kathella i penso que potser si. La ciutat m’ha portat en molts moments el que he necessitat, a vegades persones, a vegades fets, i m’ha donat la confiança per tornar a somniar de nou, encara que sigui amb timidesa i una mica de por. Murmuris de nous somnis arriben de lluny, camí del mar. Els escolto de…

Més

(102) Miratge o realitat?

El dilluns, quan em llevo, estic tan cansada i em fan tant mal els peus, que penso que tot el que ha passat deu ser veritat i no pas un miratge. La Kathella m’espera al Glacier perquè n’hi expliqui tots els detalls. “Essaouira t’estima” em diu, “estic molt contenta d’haver viscut tot el que has fet aquí. Crec que la teva vida ha canviat per…

Més