Em dic Noemí Morral i vaig néixer a Vic a les acaballes de l’any 1972, quan encara es podia enviar mare i nena al quarto dels mals endreços de l’hospital, en cas de massa parts un mateix dia.
Tot i que de petita m’agrada molt dibuixar i escriure, encamino els meus estudis i vida laboral cap a l’àmbit de l’economia. Al llarg dels anys escric alguns poemes, però no torno a dibuixar.
L’octubre de 2015, un any després de la mort d’en Santi, el meu marit, m’instal·lo a la ciutat marroquina d’Essaouira per passar-hi un període sabàtic de cura, reflexió i recerca d’un nou camí. I és aquí on, intentant recuperar la meva nena petita, començo a dibuixar i escriure de forma natural i intensa, i a experimentar el poder terapèutic de l’escriptura i el dibuix, i de l’art en general.
D’aquest viatge en sorgeixen els llibres “Finestra poètica a Essaouira” i “Fenêtre poétique à Essaouira”, i també l’espectacle “Mil Futurs” que en serveix de presentació. El primer és el recull dels més de 80 dibuixos i poemes en català que expliquen les meves vivències, la cultura i la ciutat que em va acollir aquest temps, i el meu procés de redescoberta personal. El segon és una selecció de 14 d’aquests dibuixos i poemes, editada en francès.
A la tornada a casa m’instal·lo al barri de la Barceloneta per estar a prop del mar i deixo definitivament la meva feina d’economista per iniciar un nou projecte de vida al voltant de la poesia, el dibuix i la interpretació. El fruit d’aquesta experiència és el llibre i espectacle “Tornar”, presentats el març de 2018.
El setembre de 2019 surt a la llum el llibre “Camí de Cavalls”, en el que quatre dones amb motxilla i botes noves recorren el camí antic que encercla Menorca, i on dibuix i poesia continuen entrellaçant-se, creant universos plens de pau i harmonia.
Amb “Portes endins” relato, amb 59 vinyetes poètiques, el confinament de la primavera del 2020 arrel de la pandèmia del Coronavirus i vol ser un crit de llum i esperança en moments difícils per tothom.
I, el mes de febrer de 2024 presento la meva primera obra narrativa “Una mort i trenta-tres vides”, després de dos anys de treball intens.
Quan miro enrere, m’adono que ha estat un vent fet de lletres i colors el que m’ha portat cap a un nou destí… i és que quan obres una finestra i t’hi escapoleixes, t’esperen moltes sorpreses boniques que no havies imaginat mai.
Espero que encara en quedin d’altres per arribar i que les pugui anar compartint amb tots vosaltres.
Descobriu la història de tots els poemes i dibuixos de
la “Finestra poètica a Essaouira” i “Tornar” a FINESTRA
SEGUIU-ME
Aquest projecte ha comptat amb el suport de:
Els nous camins sempre porten sorpreses inesperades. A mi, un tren enlentit de via única em va portar a coneixe’t. Que agraïda que n’estic!
L’amistad enten de companyia, de moments compartits, de moments de sol·litud, d’abraçades ben enganxades i d’abraçades en la distancia.
Noe, el teu llibre m’ha ben capitvat. Paraules viscudes, paraules rialleres, paraules plorades, paraules dibuixades.
Espero que continuem fent camí plegades.
Noemí, amiga estimada,
Ens vas regalar una estona màgica, plena d’emocions i sentiments que ens van travessar la pell i van arribar fins a l’ànima: la meva, la dels meus fills i la de la meva mare. Tres generacions immerses en la teva història, disfrutant del moment.
Avui, el teu llibre segueix sobre la tauleta del menjador. És preciós i ens agrada rellegir-lo i recordar com ho recitaves, com ho dibuixaves, com ho cantaves…
Gràcies floreta, de tot cor i amb tot el cor.
Una presentació del llibre fantàstica. La veu dolça i suau de la Noe, combinada amb uns dibuixos de traç i color també molt suau ens va transportar cap a un indret que encara que no coneixíem vam aprendre a valorar des del sentiment que inspiren els seus poemes i dibuixos. Moltes ganes de llegir tot el llibre i també de viatjar a aquest poblet que deu ser preciós.
Amiga Noe!!!
Em va agradar moltíssim la presentació!!! Super sensibilitat i bellesa!!! Molt ben treballat tot i molt bona posada en escena!!! I tu!!! Super genial!!!
De veritat que et pots dedicar a les ARTS!!! Poesia, pintura, cant, arts escèniques… Ja et vaig dir que ets una artistassa!!!
Tinc ganes que ens poguem veure algun dia i fer la xerrada!
Em va agradar molt també, poguer-te fer una forta abraçada.
Ara una altre i un petó des d’aquest teu blog.
Moltes gràcies per crear tanta bellesa!
(Quan ens veiguem, ja portaré el llibre perquè el dediquis, jeje)
He fet a peu el Camí de Cavalls dues vegades, cada vegada en 7 etapes, el maig del 2016 i el març de 2018, el primer seguint l’ordre de les fites, i la segona, a l’inrevés.
Acabo de llegir el preciós llibre/diàleg de poesia i dibuix “Camí de Cavalls”, i m’ha semblat que el tornava a fer, els dibuixos em feien reconèixer el lloc i el poema em tornava a connectar amb el lloc concret.
Gràcies.