L’Allan i la Zahara tampoc hi han faltat. Vaig conèixer la Zahara a l’Institut Français la primera setmana de ser a Essaouira, i vam retrobar-nos de casualitat la setmana que la Laila se’n tornava a Marràqueix. Des de llavors hem compartit moltes estones amb ella i el seu marit belga, l’Allan. S’han convertit en la meva família adoptiva a Essaouira i com no podia ser d’altra manera, m’han acompanyat a la cita de la Galerie Ephemère.

Em costa posar-te un nom.

Quin és el teu paper
en l’obra que m’acull.

Amiga, germana, mare….

Els representes tots;
els fas tots a la vegada.

La família i amics catalans no hi han pogut ser però també m’han acompanyat en la distància. Fins el mateix dia de la presentació rebo missatges d’ànims al mòbil i al correu electrònic. “Bon dia! En Jofre t’envia aquestes flors de bona sort, i els altres li fem costat!”, “Guapíssima, que vagi supeeeeeeer bé!”, “El lloc de la presentació és increïble, meravellós. Tens nervis? Que vagi molt bé, estem amb tu!”