Torno a casa fascinada per la ciutat i la gent que hi he trobat, i seguint ara el senyal que em porta a Catalunya a pair tot el que he viscut. Torno amb una maleta plena de regals; els nous amics, el dibuix, la poesia, la fenêtre poétique,…. Regals que sorgeixen d’aquesta nova veu que sembla que no vulgui renunciar a ser escoltada.

Surto,
i la multitud de la plaça
no apaga el meu silenci.

Em quedo,
i la solitud de la casa
no ofega el soroll.

Escric i em trobo.

Pinto, i sóc jo.