La trucada de la mare per demanar-me si ja he arribat i com ha anat el viatge, trenca aquest silenci que em segueix per tota la casa i fa present l’absència amb tota la seva intensitat. “Sí, vindré a sopar, tinc ganes de veure-us a tots!”.

Odio el silenci
dels panys que no giren,
de la taula on no es dina,
del sofà on ningú descansa,
del llit on no es dorm,
de la tele que calla…

Odio el silenci
de casa nostra,
sense nosaltres.